Obituario

Ens ha deixat un gran artista, un pintor complet, i un gran mestre que forma part sense dubte de la Història de la Pintura de les Illes Balears.

Inmortalitzà com ningú la llum i el color de Mallorca, la seva costa, les cales i els llaüts.

Deixes un gran buit que ningú podrà omplir.

Te trobarem a faltar, però la teva obra i la teva pintura es i serà eterna.

Bon viatge, Daniel.

Sempre viuràs en noltros!

Biografía

Daniel Codorniu Aloy, el meu pare artista pintor.

El meu pare va néixer pintor i jo, amb ell, desde que vaig néixer el 10 de juliol de 1975 a Barcelona, sempre hem tingut Mallorca present, als estius sobretot, ja que vam viure a Barcelona durant 8 anys i a Sant Cugat del Vallès durant més de 15 anys.

Les vacances d'estiu en família sempre estaven impregnades de pintura, de Cala Figuera, de Santanyí, especialment. Eren els llocs preferits del meu pare per pintar al natural.

Una vegada un senyor mallorquí em va comentar que mai havía vist treballar tant a algú, referint-se als anys de joventut del meu pare a Barcelona, com a estudiant de Belles Arts. Als estius el meu pare treballava a Tito's per poder pagar-se la pensió a Barcelona.

El meu pare sempre em deia que era un home fet a si mateix. Que ningú li havia regalat res.

De família humil, el meu pare, desde ben jovenet, sempre va tenir molt clar que volia ser pintor. El millor pintor possible. I ho va fer, vaja que si ho va fer.... Complementant-ho amb la seva càtedra de dibuix per Oposicions de l'Estat, que també, es va guanyar a pols, ja que va quedar el tercer de tot Espanya. Va dedicar-se a donar classes de Dibuix en instituts de Batxillerat de Barcelona durant 22 anys. Va posar el seu gra de sorra en l'ensenyament del Dibuix, com a una assignatura ben respectacle i útil.

El que vull transmetre és el que el meu pare em deia..., que el seu esforç de jove, el volguer superar-se a si mateix, amb una capacitat de treball brutal..., això..., tenia un valor en si mateix. Sense cap mena de dubte.

Ho havia de dir.

Humilitat i treball per fer realitat un somni i també, com a exemple de la educació religiosa que va rebre a l'Escola Sant Felip Neri de Palma de Mallorca. Fer servir el que Déu t'ha donat..., que en el cas del meu pare era un talent innant per al Dibuix.

El meu pare ha mort amb 80 anys. Un 28 va néixer..., igual que un altre 28 que va morir Cap i cua...Déu ha volgut que així sigui.

El meu pare ha complert amb el que Déu li va donar. Amb els seus defectes i carències emocionals, que les tenia..., va lluitar sempre amb molta valentia i creença amb si mateix, i amb la convicció que seria el que sempre va voler ser, un gran pintor i bona persona, amb més llums que ombres, anem a dir-ho així. El balanç ha sigut molt positiu. Bondat i Bona feina. Excel·lent, diria jo.

Descansi en Pau, el meu pare, Daniel Codorniu Aloy.

Amén

Daniel Codorniu Martí, fill (Barcelona, 1975)